Un trist adeu
victorgorchs | 12 març 2018Durant els últims moments de l’Eustaquia, va decidir estar amb la seva família, l’Esteve , el seu marit i el seu fill Pepito de nomès 13 anys.
L’Eustaquia es moria d’un cancer terminal que la va agafar per sorpresa set mesos abans mentre estava a la feina. Segons els seus companys, va perdre el coneixement sense motiu aparent. Seguidament la van portar a l’hospital, on li van fer diverses prover per trobar els motius de la pèrdua de coneixement. En una d’aquestes proves, li van detectar un tumor en el cervell en fases avançades de desenvolupament. Durant aquests set mesos va tenir temps de pensar sobre les activitats que havia fet, i les que hagués volgut fer. Es va adonar que no havia aprofitat gens el seu emps sobre la terra, i va començar a pensar en els moments més feliços de la seva vida: el día que es va casar, quan va saber que estava embrassada del Pepito, aquell cap de setmana que va passar amb els amics de la universitat, però no es va enrecordar de res més. En aquell moment i amb el seu últim alè li va dir al Pepito que s’apropés al llit de l’hospital. Un llit articulat, amb els llançols blancs i el nom de l’hospitat escrit per tota la tela. Estava situat a la dreta d’una habitació de dos llits, però que estaven separats per una cortina. L’Eustaquia estava conectada a aparells, els quals feien que el seu cor continués bategant i que pogués viure un instant més.
El Pepito va apropar la orella a la boca de la seva mare per poder escoltar-la millor. La mare, amb totes les forces que va poder reunir, i va agafar la mà al seu fill i li va dir: “Vull que siguis feliç, i que aprofitis cada día al màxim, perquè mai sabràs quin serà l’últim”, aquestes van ser les últimes paraules de l’Eustaquia, que després d’haver esgotat totes les seves forces va deixar que la vida se n’anés del seu cos. Perquè sabia que estava en pau amb si mateixa i amb els que ella estimava.
